Notes de premsa

Carta enviada al diari Avui, l’octubre de 2003.

Enviem aquesta carta en resposta a l’article “David contra Goliat” escrit per Dani Jiménez Albiac i publicat al diari Avui en data 11 d’octubre de 2003.

Primer de tot, volem agrair el fet que dediqueu ni que sigui un article al “nostre” sistema operatiu. Tot i que malauradament hi trobem certs aspectes que ens agradaria puntualitzar.

En l’article es presenta el GNU/Linux com a competidor directe del Microsoft Windows. No és del nostre inters competir amb ningú. Parafrasejant en Linus Torvalds, el que faci Microsoft és problema de Microsoft. Ells ens veuen com a “enemics”, nosaltres a ells no. Potser el problema de Microsoft és que veu massa enemics per tot arreu però, sincerament, això és un problema que hauran de resoldre ells, no nosaltres.

La dificultat d’instal·lació i ús de GNU/Linux és un concepte relatiu. En el món del Programari Lliure es distribueix el sistema operatiu i moltíssimes aplicacions en el que s’anomena una distribució, que pot ser un o més CD-ROM. Segons el tipus d’usuari al que vagi dirigida la distribució pot resultar molt senzilla d’instal·lar (més que qualsevol versió de Windows) o molt complicada. Inclús hi ha distribucions que no s’instal·len i funcionen des del mateix CD-ROM, essent aquesta una opció realment molt senzilla de fer anar.

Quant al preu, una versió de GNU/Linux (posem-hi una Red Hat, una Mandrake o una Suse) amb caixa, manuals, CD-ROM (o DVD) i suport tcnic pot anar tranquil·lament dels 40 als 2500?. No és el mateix una versió per un usuari domstic que una altra per un servidor de xarxa amb 12 processadors i del que hi aniran penjats milers d’usuaris, per tant, el preu no serà el mateix.

I tot i que podem descarregar-lo lliurement d’Internet, fins i tot això té un cost (a menys, és clar, que algú ens regali la connexió a Internet i el CD-ROM per gravar-lo). De totes maneres, el realment important no és el cost d’entrada sinó el TCO (Total Cost of Ownership). Com sap tot bon empresari, a menys problemes, menys manteniment i per tant menor cost i, amb el que paguen a les empreses de manteniment, això sí que és realment important. Com també el fet que amb el GNU/Linux poden triar quina empresa volen que els faci el manteniment i els diners que paguin, molt probablement, es quedaran aquí. Vaja, que no estan lligats de mans i que a més els diners que paguin no realitzaran un viatge a l’altra banda de l’Atlàntic, com passa si opten per altres solucions. El cost mínim d’un CD-ROM amb el GNU/Linux a casa nostra és de 2,95?, naturalment sense manuals, sense suport tcnic, etc.

També s’afirma que els programes de Microsoft estan “certificats”. Aquest fet no és cert, a més no oblideu que ells ofereixen la mateixa garantia que GNU/Linux: cap.

El tema de seguretat és molt llarg i molt complex i depn més de l’educació de l’usuari que utilitza un ordinador que no de res més. De totes maneres, ja que sembla que enfoqueu el tema de cares a l’usuari domstic, proposem un senzill exercici: feu un recompte dels virus i cucs que hi ha per altres sistemes operatius i després feu el mateix amb els que hi ha per GNU/Linux.

Quant al Programari Lliure, GNU i Linux:

1) Hi ha molts tipus diferents de programari que cauen dins la definició de Programari Lliure no només i recurrentment el Codi Obert (Open Source), que és el que segueix les normes del OSI (Open Source Initiative). La llicncia GPL que és la que cobreix gran part de qualsevol sistema basat en GNU/Linux és de la FSF (Free Software Foundation). Els objectius d’ambdues organitzacions són diferents.
2) Es dóna a entendre que l’única part amb el codi font obert és la del nucli, fals. La majoria dels aplicatius per GNU/Linux estan coberts per llicncies de Programari Lliure, no només el nucli. Per contra, el Windows (en la seva versió domstica), és absolutament tancat. També és cert hi ha programari propietari per GNU/Linux, així com hi ha Programari Lliure per Windows, però en GNU/Linux el programari propietari és l’excepció no la norma.
3) Deixant de banda que un 386 o 486 eren a principis dels 90 l’última tecnologia, en Linus Torvalds, no va escriure el nucli Linux com a projecte de final de carrera. Com tampoc no va ser ell qui va batejar el sistema operatiu, que originalment volia crear, ell li va posar de nom Freax. Per sort, tenia companys més inspirats que ell i el van convncer perqu el canviés per Linux.
4) Linus Torvalds no ha entrat mai a formar part del projecte GNU. Ell i la resta de la comunitat van combinar el projecte GNU amb el seu nucli Linux i van crear un sistema operatiu complet. De fet, l’objectiu final del projecte GNU és crear un sistema operatiu amb el seu propi nucli: el GNU/Hurd.
5) Ni el Wordperfect, ni el Netscape Navigator ni l’StarOffice van ser escrits originalment per GNU/Linux. Tot i que és cert que hi ha una versió lliure de l’StarOffice (l’OpenOffice) i que el Mozilla (derivat del Navigator, tot i que d’aquest ja li queda ben poc) també és lliure, també ho és el fet que el WordPerfect no ha estat mai ni és lliure.
6) El GNU/Linux té més de 10 anys i el projecte GNU va ser concebut el 1983 (tot i que no va començar a donar fruits fins un any més tard). Dir que el GNU/Linux és nou…, vaja si és per rejovenir-lo, gràcies. Perqu 15 anys en el món de l’informàtica és remuntar-nos una mica enrere (potser no a l’Edat de Pedra, però sí a l’Edat Mitjana…).

Esperem que aquests aclariments siguin ben interpretats. Entenem que el món de la informàtica és prou complex i que, a més, el món del Programari Lliure és prou diferent de qualsevol altra cosa, com perqu es puguin produir equívocs o omissions de ben segur no intencionades. Un cop més, us volem agrair el fet que hagueu publicat un article dedicat al GNU/Linux i al Programari Lliure i sabeu que restem a la vostra disposició per qualsevol dubte que tingueu relacionat amb el tema.

Atentament,

CALIU
CAtalan GNU/LInux Users
http://caliu.info

Els comentaris estan tancats