Notes de premsa

Dia de la Llibertat del Programari 2008

El proper dissabte 20 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat del Programari.

A Barcelona, com l’any passat, se celebra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l’Fnac, d’11 a 19 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran informació sobre el programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general sobre els beneficis d’usar Programari Lliure d’alta qualitat en l’educació, el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu!
Heu tingut mai una petada del programari del vostre ordinador, pèrdua de dades o heu tingut un virus? Imagineu que després d’uns pocs anys. la tesi que tant de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l’empresa de programari, us diran que us gasteu encara més diners en una ‘actualització’, que només
resulta ser més lenta i amb més defectes que l’anterior versió. Fins i tot un nou reproductor de música, només per a trobar que refusa la música que abans podíeu escoltar en el reproductor antic?
Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món avui.

El Dia de la Llibertat del Programari existeix per a mostrar el públic en general que hi ha una manera de sortir d’aquest cercle viciós. Mitjançant l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d’usar el
programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o Mac OS usant-hi programes lliures.

El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:

  • 0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.
  • 1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
  • 2.- La llibertat de redistribuir les còpies.
  • 3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l’era de la informació.

Nota enviada a la premsa de Lleida, setembre de 2008

El dia 20 se celebra el Dia de la Llibertat del Programari per difondre el programari lliure. Si en aquests moments, estats, administracions públiques, universitats i empreses el fan servir, potser val la pena donar-hi un cop d’ull per veure quines són les seves virtuts.

El programari de codi obert permet als informàtics accedir a les instruccions del programa. És la mateixa situació que possibilita a un mecànic altament especialitzat “obrir el capó” per ajustar el motor o per reparar una avaria.

Un cop resolt el problema pot donar-ne compte, proposar solucions que es difondran amb les actualitzacions si un ampli equip les considera vàlides i viable.

La situació descrita posa en evidència els avantatges del treball cooperatiu entre la multitud de tècnics. La competència entre els programadors és molt gran perquè el resultat és públic i es tracta de trobar la situació més segura, senzilla, efectiva i elegant.

El programari privatiu no permet “obrir el capó”, no deixa veure les línies del programa font, se sap què fa un programa però no com ho fa, és com intentar endevinar com funciona un rellotge sense obrir-lo. Cosa que no en facilita ni la reparació ni la millora.

Pel que fa a la seguretat, hi ha una màxima aplicable a la cultura oral que diu: “Si vols que una cosa no se sàpiga, no la diguis”. Si l’actualitzem caldria escriure “Si una informació vols que sigui confidencial, no la posis en un ordinador connectat a Internet”.

Certament, un programari incontrolat pot anar enviant tot el que faig a algú i actuar com un Troià de manera que deixa les intimitats de l’ordinador a l’abast d’un tafaner interessat. El programari de codi obert ofereix més garanties perquè existeixen milers d’ulls buscant millores de seguretat.

Des del punt de vista solidari i de les llibertats és immoral que un ciutadà es vegi obligat a comprar un ordinador amb un sistema operatiu concret i que hagi de pagar per patents de paternitat discutible.

Es pot trobar més informació relacionada amb el tema a http://www.caliu.cat

Jordi Alins Rodamilans

Psicopedagog

Soci de CALIU

http://ponent.caliu.cat/2008/09/15/dia-del-programari-lliure/

Dia de la Llibertat del Programari 2007

El proper dissabte 15 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la
Llibertat del Programari.

A Barcelona, com l’any passat, se celebra a la Plaça de Catalunya de
Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l’Fnac,
d’11 a 20 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i
lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux
oferiran informació sobre el programari lliure i respondran dubtes.

El Dia de la Llibertat del Programari és una celebració mundial del programari
lliure. L’objectiu d’aquesta celebració anual és d’educar el públic general
sobre els beneficis d’usar Programari Lliure d’alta qualitat en l’educació,
el govern, a casa, i a les empreses, és a dir, arreu!
Heu tingut mai una petada del programari del vostre ordinador, pèrdua de dades
o heu tingut un virus? Imagineu que després d’uns pocs anys. la tesi que tant
de temps us va portar de fer no fos llegible, o que els vostres vídeos
familiars no es puguin veure. Si us queixeu a l’empresa de programari, us
diran que us gasteu encara més diners en una ‘actualització’, que només
resulta ser més lenta i amb més defectes que l’anterior versió. Fins i tot un
nou reproductor de música, només per a trobar que refusa la música que abans
podíeu escoltar en el reproductor antic?
Malauradament, la majoria de gent viu en aquest món avui.

El Dia de la Llibertat del Programari existeix per a mostrar el públic en
general que hi ha una manera de sortir d’aquest cercle viciós. Mitjançant
l’ús del programari lliure, obteniu el control sobre el vostre ordinador i
les vostres dades. Cada persona té la llibertat de participar i d’usar el
programari lliure, ja sigui usant un sistema operatiu completament lliure com
el GNU/Linux o una plataforma no-lliure com Windows o Mac OS usant-hi
programes lliures.

El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:

0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.
1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les
nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir
d’aquesta llibertat.
2.- La llibertat de redistribuir les còpies.
3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores,
de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari
per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l’era de la
informació.

Enllaços:

*Dia de la llibertat del Programari (Software Freedom Day)
*Pàgina de l’equip català
*Wiki del Dia de la Llibertat del Programari a Barcelona: http://dlp.caliu.cat
*Fotos de 2005
*Fotos de 2006
*Caliu, Associació d’Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana: http://caliu.cat
*Ubuntu Catalan LoCo Team: http://ubuntu.cat

Dia de la Llibertat del Programari 2006

El proper dissabte 16 de setembre se celebra a tot el món el Dia de la Llibertat del Programari.

A Barcelona se celebra a la Plaça de Catalunya de Barcelona, cantonada amb el carrer de Bergara, davant de la porta de l’Fnac, d’11 a 20 h. Es repartiran distribucions de sistemes operatius complets i lliures entre els assistents, i usuaris avançats i experts en GNU/Linux oferiran informació sobre el Programari Lliure i respondran dubtes.

El Programari Lliure -de vegades també anomenat software lliure o codi de font oberta (Open Source)- es defineix per les següents llibertats:

  • 0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.
  • 1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
  • 2.- La llibertat de redistribuir les còpies.
  • 3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l’era de la informació.

Enllaços:

Carta enviada al diari Avui, l’octubre de 2003

Enviem aquesta carta en resposta a l’article “David contra Goliat” escrit per Dani Jiménez Albiac i publicat al diari Avui en data 11 d’octubre de 2003.

Primer de tot, volem agrair el fet que dediqueu ni que sigui un article al “nostre” sistema operatiu. Tot i que malauradament hi trobem certs aspectes que ens agradaria puntualitzar.

En l’article es presenta el GNU/Linux com a competidor directe del Microsoft Windows. No és del nostre inters competir amb ningú. Parafrasejant en Linus Torvalds, el que faci Microsoft és problema de Microsoft. Ells ens veuen com a “enemics”, nosaltres a ells no. Potser el problema de Microsoft és que veu massa enemics per tot arreu però, sincerament, això és un problema que hauran de resoldre ells, no nosaltres.

La dificultat d’instal·lació i ús de GNU/Linux és un concepte relatiu. En el món del Programari Lliure es distribueix el sistema operatiu i moltíssimes aplicacions en el que s’anomena una distribució, que pot ser un o més CD-ROM. Segons el tipus d’usuari al que vagi dirigida la distribució pot resultar molt senzilla d’instal·lar (més que qualsevol versió de Windows) o molt complicada. Inclús hi ha distribucions que no s’instal·len i funcionen des del mateix CD-ROM, essent aquesta una opció realment molt senzilla de fer anar.

Quant al preu, una versió de GNU/Linux (posem-hi una Red Hat, una Mandrake o una Suse) amb caixa, manuals, CD-ROM (o DVD) i suport tcnic pot anar tranquil·lament dels 40 als 2500?. No és el mateix una versió per un usuari domstic que una altra per un servidor de xarxa amb 12 processadors i del que hi aniran penjats milers d’usuaris, per tant, el preu no serà el mateix.

I tot i que podem descarregar-lo lliurement d’Internet, fins i tot això té un cost (a menys, és clar, que algú ens regali la connexió a Internet i el CD-ROM per gravar-lo). De totes maneres, el realment important no és el cost d’entrada sinó el TCO (Total Cost of Ownership). Com sap tot bon empresari, a menys problemes, menys manteniment i per tant menor cost i, amb el que paguen a les empreses de manteniment, això sí que és realment important. Com també el fet que amb el GNU/Linux poden triar quina empresa volen que els faci el manteniment i els diners que paguin, molt probablement, es quedaran aquí. Vaja, que no estan lligats de mans i que a més els diners que paguin no realitzaran un viatge a l’altra banda de l’Atlàntic, com passa si opten per altres solucions. El cost mínim d’un CD-ROM amb el GNU/Linux a casa nostra és de 2,95?, naturalment sense manuals, sense suport tcnic, etc.

També s’afirma que els programes de Microsoft estan “certificats”. Aquest fet no és cert, a més no oblideu que ells ofereixen la mateixa garantia que GNU/Linux: cap.

El tema de seguretat és molt llarg i molt complex i depn més de l’educació de l’usuari que utilitza un ordinador que no de res més. De totes maneres, ja que sembla que enfoqueu el tema de cares a l’usuari domstic, proposem un senzill exercici: feu un recompte dels virus i cucs que hi ha per altres sistemes operatius i després feu el mateix amb els que hi ha per GNU/Linux.

Quant al Programari Lliure, GNU i Linux:

1) Hi ha molts tipus diferents de programari que cauen dins la definició de Programari Lliure no només i recurrentment el Codi Obert (Open Source), que és el que segueix les normes del OSI (Open Source Initiative). La llicncia GPL que és la que cobreix gran part de qualsevol sistema basat en GNU/Linux és de la FSF (Free Software Foundation). Els objectius d’ambdues organitzacions són diferents.
2) Es dóna a entendre que l’única part amb el codi font obert és la del nucli, fals. La majoria dels aplicatius per GNU/Linux estan coberts per llicncies de Programari Lliure, no només el nucli. Per contra, el Windows (en la seva versió domstica), és absolutament tancat. També és cert hi ha programari propietari per GNU/Linux, així com hi ha Programari Lliure per Windows, però en GNU/Linux el programari propietari és l’excepció no la norma.
3) Deixant de banda que un 386 o 486 eren a principis dels 90 l’última tecnologia, en Linus Torvalds, no va escriure el nucli Linux com a projecte de final de carrera. Com tampoc no va ser ell qui va batejar el sistema operatiu, que originalment volia crear, ell li va posar de nom Freax. Per sort, tenia companys més inspirats que ell i el van convncer perqu el canviés per Linux.
4) Linus Torvalds no ha entrat mai a formar part del projecte GNU. Ell i la resta de la comunitat van combinar el projecte GNU amb el seu nucli Linux i van crear un sistema operatiu complet. De fet, l’objectiu final del projecte GNU és crear un sistema operatiu amb el seu propi nucli: el GNU/Hurd.
5) Ni el Wordperfect, ni el Netscape Navigator ni l’StarOffice van ser escrits originalment per GNU/Linux. Tot i que és cert que hi ha una versió lliure de l’StarOffice (l’OpenOffice) i que el Mozilla (derivat del Navigator, tot i que d’aquest ja li queda ben poc) també és lliure, també ho és el fet que el WordPerfect no ha estat mai ni és lliure.
6) El GNU/Linux té més de 10 anys i el projecte GNU va ser concebut el 1983 (tot i que no va començar a donar fruits fins un any més tard). Dir que el GNU/Linux és nou…, vaja si és per rejovenir-lo, gràcies. Perqu 15 anys en el món de l’informàtica és remuntar-nos una mica enrere (potser no a l’Edat de Pedra, però sí a l’Edat Mitjana…).

Esperem que aquests aclariments siguin ben interpretats. Entenem que el món de la informàtica és prou complex i que, a més, el món del Programari Lliure és prou diferent de qualsevol altra cosa, com perqu es puguin produir equívocs o omissions de ben segur no intencionades. Un cop més, us volem agrair el fet que hagueu publicat un article dedicat al GNU/Linux i al Programari Lliure i sabeu que restem a la vostra disposició per qualsevol dubte que tingueu relacionat amb el tema.

Atentament,

CALIU
CAtalan GNU/LInux Users
http://caliu.cat