Demà, dimecres 27 d’abril, hi ha convocada una jornada de protesta en contra de les patents de programari. Culminarà amb diferents concentracions que és realitzaràn entre les 12:00 a les 12:30 davant de les principals universitats de l’estat.
La movilització, recolzada des dels Païssos Catalans per Caliu, l’Escola Tcnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, el Col·legi Oficial en Enginyeria Informàtica de Catalunya, BULMA, GNUAB, etc. (podeu veure la llista completa de convocants a: lucha.proinnova.org); comptarà amb la presncia de Richard M. Stallman com a convidat d’excepció que llegirà el manifest de la convocatoria davant la Facultat d’Informàtica de la Universitat Politcnica de Madrid.

El Consell de la UE va adoptar el passat 7 de març una posició comuna
sobre la directiva de patents de programari[1]. Malgrat que la manera
d’adoptar-la, sense majoria qualificada en el moment de l’adopció,
i sense fer cas dels tres estats que demanaven tornar-la a adoptar,
ha aixecat molts dubtes sobre la seva legalitat[2], el Parlament Europeu
va decidir fa dues setmanes fer la vista grossa al Consell. s a dir
el comité d’afers jurídics no va decidir que no hi hagus irregularitats
sinó que no volien buscar-les[3].

Aquesta setmana s’espera l’anunci de la posició comuna al Parlament
Europeu, que marca l’inici de la segona lectura. Els eurodiputats
només tenen fins a l’estiu per esmenar la directiva en la línia de la
primera lectura de setemebre de 2003 o rebutjar-la, vist que el
Consell no ha sigut capaç d’aportar res (la posició comuna que ha
enviat el Consell no només ignora les esmenes del parlament europeu
sinó que entre governs i parlaments estatals, entre vots en contra,
abstencions, declaracions unilaterals crítiques i peticions de tornar
a votar, hi ha més estats amb reserves que partidaris, per tant no
aporta informació sobre qu farà el Consell en segona lectura i per
tant no permet al Parlament acostar posicions). Qualsevol de les dues
opcions requereix una ampla majoria, perqu en segona lectura les
absencies i abstencions d’eurodiputats compten a favor del Consell.

Tal i com apunta el Slashdot, ja s’estàn començant a sentir els primers efectes de les patents de programari aquí a Europa. I no són pas pocs els projectes que s’estan sentint amenaçats o que ja han començat a rebre les primeres missives informant-los que que violen una o varies patents de programari… 🙁
No us perdeu el comentari d’en Bruce Perens, concís i clarificador.

Aquest matí a Barrapunto s’han fet ressò d’una notícia extreta del portal Groklaw segons la qual l’Oficina de Patents dels EUA va concedir el passat octubre una patent a l’empresa Microsoft sobre un processador de textos basat en XML, és a dir, un programa que desa els seus documents en format XML.

Curiosament, el format XML és el que usa OpenOffice per desar els seus arxius, per la qual cosa aquesta patent és una amenaça directa a aquesta aplicació, que pot fer molt de mal a Microsoft en el sector públic. Per si algú encara ho dubtava, aquest cas posa ben clarament de manifest que les patents de programari s’utilitzaran per aixafar el programari lliure sense contemplacions, com ja fa anys que està denunciant la nostra associació.

Aquesta patent és amb tota probabilitat il·legal, perqu ja fa molts anys que altres programes usen la mateixa tcnica, fins i tot abans que la patent fos presentada. Té poc sentit preguntar-se si l’ha concedit un funcionari inepte o corrupte. Però, il·legal o no, de moment està concedida, i per invalidar-la caldrà un judici llarg i costós. En aquest cas, qui defensarà el programari lliure?

La presidncia luxemburguesa del Consell s’ha saltat les normes aquest matí. Dinamarca, Polònia, Portugal (i altres?) han demanat que es votés/renegociés la directiva de patents de programari abans d’adoptar-la i la presidncia no ho ha acceptat i l’ha declarat adoptada.

Sense cap mena de dubte, avui és un dia trist….

Hispalinux ha creat una pàgina web per a donar les gràcies al Senat espanyol pel seu rebuig a les patents de programari amb la moció del senador dICV Jordi Guillot subsegent a una interpel·lació en qu sinsta al Govern a rebutjar la proposta europea dintroducció de patents de programari. Tots els grups parlamentaris han acordat aprovar una esmena transaccional en aquest sentit per així aconseguir la prohibició de les patents a les invencions implementades per ordinador.
A la pàgina d’Hispalinux es pot signar per a donar l’agraïment personal al Senat per la decisió.

Ahir es va tornar a postposar l’adopció de l’acord sobre patents de programari per part del Consell de Ministres de la UE, segons que va confirmar el servei públic d’informació del Consell.
Novament, Polònia va aconseguir endarrerir la decisió. Això dóna temps al Parlament per a continuar preparant-se per a la reiniciació del procediment.

De moment, però, cap estat membre no ha demanat de reobrir negociacions al Consell. La presidncia insisteix encara en regles diplomàtiques no escrites, segons les quals els acords polítics no s’han de canviar. Així, encara no seria estrany que la directiva reaparegués en una altra reunió del Consell com a “incontrovertit tema A”, és a dir, previst per a adoptar-se sense votació.

Una de les raons per a aquest nou intent de passar la directiva com a tema A podria ser que el Comité d’Afers Legals del Parlament Europeu (JURI) està decidit a demanar de reiniciar el procediment de directiva el 2 de febrer. Aquell dia, el Comissionat Charlie McCreevy parlarà al JURI. La Comissió ha demanat el JURI de postposar la seva decisió fins el 2 de febrer. Si la Posició Comuna s’hagués adoptat ahir, el JURI hauria perdut la seva oportunitat de decidir de reiniciar el procediment.

El grup parlamentari europeu Alliança Lliure Europea-Verds (ALE-Verds) ha enviat una carta al cap del comité d’afers legals de la UE (JURI) demanant-lo que torni a començar el procediment de la directiva europea de patents. Això l’enviaria a tornar a començar un nou esborrany.
Això es fa després que dilluns 61 parlamentaris europeus tiressin endavant una moció per a retornar l’esborrany al Parlament per a una primera lectura.
Si s’aconsegueix, permetria els interessats una nova oportunitat per a definir l’abast que la directiva final hauria d’omplir, i asseguraria amb prou claredat qu exactament és patentable i qu no ho és. En el cas d’aquesta directva, alguns partits volen explícitament barrar el pas a les patents de programari.

IBM va alliberar dilluns 500 patents nordamericanes de programari que posseeix, per tal que els desenvolupadors de programari lliure no tinguessin algunes limitacions impossades per aquestes patents. Desgraciadament, aquestes 500 són una ínfima part de les que té IBM i el que realment seria bo és que la llei no permitís que el programari es pogués patentar, com passa actualment a Europa.
Realment no alliberen res, només diuen que no cobraran drets per fer-les servir.
L’FFII, associació que lidera la lluita contra les patents de programari a Europa, ha fet una recerca preliminar de les patents d’IBM esmentades i n’ha trobat 98 que coincideixen amb patents ja acceptades per l’Oficina Europea de Patents (OEP). s a dir, que si la nova directiva de patents s’hagués aprovat en el consell de ministres d’agricultura i pesca de la UE, ja serien vàlides a Europa.
La major part, si no totes, de les patents de l’OEP cobreixen regles de càlcul reivindicades en termes d’equipament informàtic de propòsit general (solucions implementades a ordinadors = programari per se) i són de poc valor tant sota la llei actual com sota la directiva de patents esmenada pel Parlament Europeu al setembre de 2003. En canvi, serien completament legalitzades sota la versió proposada pel Consell, per la qual el departament de patents d’IBM pressiona fortament la UE.
Font: FFII.org

Suposo que gairebé tothom sap a hores d’ara que el viceministre de Cincia i Informatització, Włodzimierz Marcinski, es va presentar a Brussel·les per a presentar el punt de vista de Polònia sobre la patentibilitat del programari, ja que els representants permanents de Polònia a la UE han hagut de suportar una gran pressió per part de la presidncia holandesa per tal que acceptessin el text, per comptes de comunicar els desitjos del govern polons.
Per això, s’ha muntat una pàgina web per a donar les gràcies a Polònia pel coratge demostrat. I és que ha anat d’un pl que no colessin la directiva que permetria patentar programari a la UE en un consell de ministres d’Agricultura i Pesca! Si us interessa el tema, i us interessa a tothom, passeu-vos per la pàgina i signeu un agraïment. Se us enviarà un correu electrònic de confirmació on podeu posar des de quin país feu l’agraïment i a la llista desplegable hi surt “Catalonia”.